(Fotografia de Llibert Teixidó publicada el divendres 24/04/2020 a La Vanguardia)

Avui és un dia molt important. Després de 3 anys tornem a disposar de pressupostos a la Generalitat de Catalunya. La veritat és que quan els vàrem dissenyar, amb la filosofia “Pressupostos 2020. Catalunya 2030” poc ens pensàvem que, al cap de pocs mesos, una pandèmia els convertiria en uns pressupostos que quedarien curts abans i tot que es poguessin aprovar.

Tanmateix, no tingueu cap dubte que és millor partir d’uns pressupostos elaborats a principis de 2020 que continuar amb uns pressupostos prorrogats des de 2017. Bàsicament perquè amb aquests pressupostos hem pogut elevar el sostre de despesa uns 3.000 M€ i els hem fet encara més socials dels que eren fa tres anys. És a dir, des d’avui mateix ens podrem posar a treballar en la reconstrucció amb una nova eina que ens serà molt útil per millorar la qualitat de vida de la ciutadania de Catalunya malgrat aquesta crisi.

Cal ser honestos amb nosaltres mateixos i admetre la duresa dels efectes econòmics que comportarà aquesta pandèmia global. Per exemple, ja tenim evidències que en alguns casos s’està trencant la cadena de pagaments i això afecta, precisament, la part més feble de la cadena: les pimes, els treballadors autònoms i els prop de 700.000 treballadors que han acabat afectats per algun dels gairebé 100.000 expedients de regulació que s’han presentat durant les últimes setmanes.

Hem de tenir en compte que els efectes d’aquest trencament poden ser una pèrdua de capacitat productiva per la necessitat que moltes empreses poden tenir de reduir la seva estructura (costos fixos) o de cessar directament la seva activitat. La situació no serà fàcil de resoldre tenint en compte que ens trobem, alhora, davant d’un xoc de l’oferta (que no es pot produir com en una situació normal) i de la demanda (el consum de les llars baixa, a causa d’una pèrdua d’ingressos i de força incertesa sobre el futur que ens espera).

És precisament en aquesta situació, en un Estat en el qual s’ha demostrat que no podem confiar, que cal activar urgentment la solidaritat europea: no és temps ni d’egoismes nacionals ni de retrets nord-sud. Si, davant la pitjor crisis des de la segona guerra mundial, la UE no és capaç de ser part de la solució, el projecte europeu en sortirà encara més qüestionat. Potser massa per justificar la seva continuïtat. Europa ha de demostrar el que no ha demostrat fins ara: que és una comunitat política capaç de mobilitzar i redistribuir recursos com mai per superar la crisi sanitària i encarar el rellançament econòmic. Ens cal aprofitar aquesta crisi com a punt de partida per a una major integració europea: per avançar cap a una Europa més forta, més humana, més sostenible.

Tal com va anunciar el Vicepresident Aragonès al Parlament, afrontem una recuperació en tres fases. D’aquestes 3 fases, com a Govern, ja estem fent front a la primera, la de respondre a l’emergència sanitària. Per exemple, estem subministrant mascaretes sanitàries a tota la població, hem ideat un market place per posar en contacte gent que busca i gent que ofereix solucions tecnològiques o sanitàries, hem repartit 90 ecògrafs pulmonars als centres d’atenció primària, etc. En resum, hem destinat més de 2.000M€ del pressupost a l’emergència sanitària i hi destinarem els recursos que facin falta.

En la segona fase es tracta de garantir que ningú es quedi enrere, per ajudar a empreses i ciutadans que han estat més afectats per aquesta crisi. En aquest sentit, ja hem pres algunes mesures com les línies de préstec de l’ICF amb garantia d’AVALIS i de la Generalitat, la moratòria en la liquidació de tots els nostres impostos, la provisió de targetes menjador, etc. Però som conscients que la tasca pal·liativa del Govern tot just ha començat i continuar-la requerirà un pla que passarà per la modificació d’algunes de les previsions dels pressupostos 2020. Ens caldrà actualitzar el procés de priorització dels recursos públics que tenim disponibles. Prenent més d’una i de dues decisions que, probablement, no seran fàcils.

Per últim, la tercera fase ha d’incloure un pla de reconstrucció. Caldrà tornar a crear molts llocs de treball, tornar a aixecar moltes persianes, facilitar les condicions per a que floreixin noves iniciatives personals i empresarials. I fer-ho, si pot ser, d’una manera més sostenible, més digne. Recomençar en molts casos ha de ser sinònim, també, de repensar-se. No deixem escapar aquesta oportunitat.

Avui doncs, podem estar satisfets: aprovem uns pressupostos necessaris, potser fins i tot imprescindibles, per mirar el futur amb optimisme. Però també sabem que necessitem molt més. I potser perquè no disposem de les eines d’un Estat, necessitem una Europa més valenta que mai que aprofiti aquesta crisi per reivindicar el sentit i la utilitat de la seva pròpia existència.