Avui la veritat és que és un dia decepcionant perquè el Sant Andreu no ha pogut aconseguir l’ascens a la Segona Divisió A contra el Barcelona Atlètic. Però és especialment trist per veure de primera mà amb la impunitat amb que han actuat els Boixos Nois al Narcís Sala. Tot i que s’ha de dir que l’actuació de part de l’afició andreuenca no és sempre la més correcta – estem més que acostumats, per exemple a la invasió del camps – el que ha passat avui és força més greu i suposo que la indignació és més gran pel fet de no haver aconseguit l’ascens.

Quan ha acabat el partit – 0 a 0 – els jugadors suplents de la grada del Barça Atlètic han saltat a la gespa a celebrar l’ascens, de la mateixa manera que molts aficionats del Sant Andreu. Alguns aficionats del Sant Andreu han recriminat l’actitud dels jugadors del Barça, davant la qual cosa els Boixos Nois han baixat al camp a repartir cops de puny i puntades amunt i avall davant de l’absència dels Mossos antidisturbis que han trigat una bona estona a posar ordre. Sobretot carregant cap a la banda que feia menys respecte, suposo, que era la dels aficionats del Sant Andreu.

Quan es produeixen incidents com aquests sempre és per una actitud violenta d’ambdues aficions. Ara bé, jo no trobo normal que els Boixos Nois hagin pogut encendre vengales, hagin pogut escopir i insultar als jugadors del Sant Andreu que corrien la seva banda i, fins i tot, gairebé agredir-los amb total tranquilitat en una ocasió. Jo no sé a quina part de responsabilitat d’aquesta impunitat hauríem d’atribuir al President del Sant Andreu – Joan Gaspart -, als mossos, o si seria just ja atribuir-li alguna responsabilitat al President electe del Barça Sandro Rossell. El que està clar és que seria lamentable que féssim passos enrera en l’erradicació dels comportaments violents als estadis, especialment al Camp Nou. Sóc soci del Barça i estic orgullós d’haver tingut un President que va tenir la valentia d’erradicar-la.