Aquest estiu vaig entrar de ple en el món 2.0, estrenant aquest bloc i entrant en una de les xarxes socials de més èxit (Facebook). Jo sempre havia estat una mica reaci a admirar el món de la tecnologia 2.0 i a considerar seriosament les potencialitats de la interactivitat i de les relacions en xarxa, però he d’admetre que estic canviant diamatralment d’opinió. Les xarxes socials i el món dels blogs, certament no tenen vida pròpia, però plasmen una realitat que fins ara només s’havia mantingut en el terreny de les relacions informals. Per dir-ho d’una altra manera, s’han informatitzat i documentat les relacions socials que fins ara ja existien.
Per algú altre potser això és un fet trivial, però qualsevol que tingui aquella mínima sensibilitat, mig inquieta mig obsessiva, d’investigador com la que considero que tinc jo, aquest és un terreny verge amplíssim per a un nou camp d’estudi sociològic i/o polític. Xarxes socials com la que pot ser Facebook, a part de revolucionar el camp del marketing o la comunicació fent possible concebre els missatges publicaitaris de manera molt més personalitzada i directa i, per tant, més efectiva, obre una porta a la investigació social. Superant les salvetats de la Llei de Protecció de Dades, aquestes xarxes socials ofereixen respostes a preguntes fins ara només possibles de respondre a través de costoses enquestes:

Quin suport tenen segons quins moviments, declaracions o actes públics ? Fins ara era difícil o costós de saber, però ara amb dos ‘clicks’ pots crear una causa i anar reclutant adeptes a cost 0. Per exemple, aquest mateix juliol per aquest mètode uns 7.600 catalans van aconseguir que el Facebook es traduís al català – ara ja més de 19.000 – … visca el poder dels prosumers!

Quins partits polítics mantenen més transversalitats ? Les relacions no-formals i les amistats compartides sovint són més importants del que semblen per garantir l’estabilitat d’un pacte o d’un Govern. Sense necessitat de concretar ni d’estudiar-ho amb detall un pot fer fàcilment aquest experiment amb les amistats compartides entre els seus amics o coneguts. Un debat que fins ara s’hagués mantingut en una mera conversa de cafè.

Quines sectors professionals són més ‘permeables’ a segons quines propostes o representants polítics ? Un altre dels exemples que mostra l’infinit camp per recórrer que ens deixen aquestes noves xarxes socials…

Xarxes socials com el Facebook són un bon camp de treball en la mesura que són una plataforma en la que es formalitzen les preferències i les xarxes que tenim cadascú de nosaltres. Probablement un dels problemes del futur serà protegir el dret a la intimitat d’aquests espais davant de la temptació que representa per tots aquells disposats a vendre’ns productes, serveis o propostes polítiques,…