No hi ha dubte que aquesta crisi no és com les altres. Hi ha moltes incògnites que encara no estan resoltes ja que les característiques que presenten són del tot noves respecte a qualsevol dels precedents recents.

1. Durada de la crisi. Interessant article de l’economista Paul Krugman (EL PAIS/NEGOCIOS, 10/08/08) en que comenta que les recuperacions de les últimes crisi són cada vegada més lentes. Les últimes recessions han estat seguides de períodes més perllongats d’alt (i fins i tot creixent) atur. És el que anomena ‘perspectives econòmiques en ‘L” ja que la caiguda és abrupte però la recuperació és més lenta, especialment si impacta sobre un sector central a Catalunya i a la resta de l’Estat com la construcció. Preparats, doncs, perquè de segur que la situació econòmica marcarà fortament l’agenda electoral.

La durada de la crisi també vindrà marcada per la rapidesa dels ajustos com, per exemple, els preus de la vivenda. Així com a Gran Bretanya i a EEUU ja han experimentat gran part de l’ajust (amb caigudes del 8,8% i del 15,8% del preu a l’últim any respectivament), a l’Estat Espanyol encara queda internalitzar aquest excés d’oferta (només han baixat un 1,2%). De moment, els resultats que han presentat algunes de les principals constructores-promotores espanyoles comencen a denotar part d’aquesta internalització: els resultats cauen l’últim any al voltant d’un 70-80% (les que aguanten!). Mesures efectives per mobilitzar aquest excés d’oferta d’habitatges cap al lloguer (com apunta l’economista Jose Garcia-Montalvo) pot ser una manera d’amortiguar aquesta caiguda i reduir la cultura de la propietat.

2. Qui pagarà la crisi ? Semblen evidents els efectes d’una desacceleració i d’un augment de la desocupació. Una desocupació que no podem pensar que afectarà únicament a la mà d’obra no qualificada: L’abast de l’efecte arrossegament de la construcció és evident que és ampli sense necessitat de mirar les Taules Input-Output (parament de la llar, bufets d’arquitectes, enginyeries, …). De moment l’atur ha augmentat més d’un 25% l’últim any.

No és tant evident, en canvi, com repercutirà el possible ajust dels preus de la vivenda. A part del deteriorament de les expectatives que ja es mostren en els índexs de confiança dels consumidors, quin abast tindrà l’efecte renda derivat que el patrimoni personal valgui menys? Personalment jo crec que no tindrà un excessiu impacte per a la majoria dels qui no han especulat amb les expectatives d’augment de preu de la vivenda, però caldrà tenir-ho en compte.

3. Claus de la recuperació. Krugman fa una reflexió interessant: els inversors van passar de la bombolla tecnològica a la immobiliària. A quina bombolla cal anar ara ? Com generar noves expectatives de rendibilitat. Crear un entorn favorable a la inversió en R+D per a que en millori la expectativa de retorn a mig termini, ja sigui a través de mesures legals o d’entorn (Tal com proposa el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació) és, doncs més important que mai.

No oblidem, però, que també serà molt important diversificar allà a ‘on posem els ous’. I això vol dir, avui en dia, conquerir els mercats globals i especialment aquells mercats emergents que encara gaudiran d’una o dues dècades d’alt creixement: vegi’s Alemanya, amb un PNB clarament superior al seu PIB i dels únics grans estats que encarà manté un creixement similar al 2007.