1. El primer és poder decidir la voluntat i el compromís d’iniciar un procés d’autodeterminació la pròxima legislatura. Si voleu votar amb la certesa de saber quins són, recomano que us llegiu els programes electorals – encara que sigui en la seva versió més resumida -. Sereu capaços de distingir entre els qui ‘neguen’ o ‘permeten’ el nostre dret a decidir i a l’autodeterminació i quins partits el volen exercir. També sereu capaços de distingir entre els que són explícitament favorables a la independència, els que ho insinuen i els que són manifestament contraris.
3. El tercer és poder decidir quin país volem, abans i després de declarar-nos independents. Cal explicar que del patriotisme no se’n viu ni ajuda massa a arribar a finals de mes. Això ho tenim especialment clar els qui som independentistes però que no ens considerem nacionalistes. Els qui fa temps que pensem que un nou país ens ha de servir per viure millor però no pel fet que els catalans ‘en sabem més’ sinó perquè ens dóna l’oportunitat de reinventar moltes coses que no ens agraden: des del nostre sistema financer, el nostre sistema de partits o el nostre model de desenvolupament econòmic. Aquesta filosofia, la d”un país per a tothom’, és precisament la que hem volgut concretar en les nostres propostes electorals. Perquè no es tracta únicament de disposar d’uns quants milions d’euros més i de ple marge de maniobra – que són condicions imprescindibles per tirar endavant -, sinó d’aprofitar-ho per intentar fer del nostre país un lloc al món més just i millor. I anar-hi avançant des del mateix 26 de novembre…
0 Comentaris