Què votem el proper 25 de novembre? La pregunta podria resultar òbvia, però es perfectament pertinent tenint en compte els moments polítics que estem vivint. Les properes eleccions no són unes eleccions normals en la mesura que, per primera vegada, el principal eix de campanya és el de l’inici del procés cap a l’autodeterminació de Catalunya. La convocatòria d’eleccions feta per Artur Mas – que alguns consideren que respon a interessos electorals, d’altres a profundes conviccions internes i uns quants més a la necessitat de garantir la seva supervivència política davant l’asfixiant crisi econòmica – ha condicionat la campanya i les propostes de tots els partits que hi concorren. I ho ha fet proposant un calendari tan curt que difícilment deixa marge al matís o la reflexió política més enllà del debat para-plebiscitari. No obstant, crec que procurant ser el màxim d’objectius, podem fer una síntesi dels tres motius que ens haurien d’ajudar a decidir el nostre vot a les urnes diumenge que ve:

1. El primer és poder decidir la voluntat i el compromís d’iniciar un procés d’autodeterminació la pròxima legislatura. Si voleu votar amb la certesa de saber quins són, recomano que us llegiu els programes electorals – encara que sigui en la seva versió més resumida -. Sereu capaços de distingir entre els qui ‘neguen’ o ‘permeten’ el nostre dret a decidir i a l’autodeterminació i quins partits el volen exercir. També sereu capaços de distingir entre els que són explícitament favorables a la independència, els que ho insinuen i els que són manifestament contraris.

2. El segon és poder decidir el procés o full de ruta cap a la independència. Si torneu a fer un cop d’ull als diversos programes electorals, observareu que hi ha diferències que no són gens menors. Entre els partits que hi aposten de manera més o menys implícita,  hi ha una diferència evident pel que al termini: n’hi ha que apostem pel 2014 i n’hi ha que aposten pel 2020. Us recomano que feu tres exercicis: 1) Analitzar les estructures d’estat que alguns volen crear fins el 2020 i comprovar quantes d’aquest llistat són estructures que no tenim o simplement es tracta d’assumpció de competències pròpies  de qualsevol nou estat; 2) Buscar quants nous estats han disposat d’estructures d’estat prèviament a declarar-se independents. N’hi ha dues que són imprescindibles per a Catalunya: una hisenda i una seguretat social catalana capaç de recaptar tots els nostres impostos i cotitzacions a partir del ‘dia D’. Però i les 98 restants?; 3) Calcular el dèficit fiscal de 6 anys addicionals de dependència = més de 13.000 euros per persona, segons les últimes balances fiscals estimades (com si paguéssim un cotxe nou però sense tenir-lo, vaja). Així mateix, també m’agradaria que féssiu un cop d’ull al programa electoral d’Esquerra, que proposa un full de ruta ben concret i en CADASCUNA de les propostes distingeix les mesures que faríem a la fase de transició i les que faríem en el marc d’un nou país. Compareu si hi ha algun altre programa que el superi en rigor i exhaustivitat, que us agradi més, o que us desperti més credibilitat. I ,a partir d’aquí, traieu-ne les vostres pròpies conclusions.

3. El tercer és poder decidir quin país volem, abans i després de declarar-nos independents. Cal explicar que del patriotisme no se’n viu ni ajuda massa a arribar a finals de mes. Això ho tenim especialment clar els qui som independentistes però que no ens considerem nacionalistes. Els qui fa temps que pensem que un nou país ens ha de servir per viure millor però no pel fet que els catalans ‘en sabem més’ sinó perquè ens dóna l’oportunitat de reinventar moltes coses que no ens agraden: des del nostre sistema financer, el nostre sistema de partits o el nostre model de desenvolupament econòmic. Aquesta filosofia, la d”un país per a tothom’, és precisament la que hem volgut concretar en les nostres propostes electorals. Perquè no es tracta únicament de disposar d’uns quants milions d’euros més i de ple marge de maniobra – que són condicions imprescindibles per tirar endavant -, sinó d’aprofitar-ho per intentar fer del nostre país un lloc al món més just i millor. I anar-hi avançant des del mateix 26 de novembre…

Etiquetes: