Avui el Ministre Solbes ha presentat una proposta per un nou finançament autonòmic. Diu que ‘han complert la promesa de tenir una proposta abans de final d’any’. Si tenim una política tant desprestigiada és precisament per l’abús del relativisme i de fer passar masses vegades ‘bou per bèstia grossa’. La proposta d’avui és una proposta vaga que no desvela cap de les principals incògnites per les quals podríem valorar si es tractava d’una proposta més o menys acceptable. Molts ja sabiem que difícilment es podria tractar d’una ‘bona proposta’ tenint en compte la feblesa i ambigüitat que presenta l’Estatut pactat per Mas i Zapatero i ratificat per un terç de les catalanes i catalans amb dret a vot el 2006 (cal dir-ho tot!).

La proposta de Solbes, posats a no concretar, no concreta cap xifra d’increment de recursos pel finançament autonòmic. Ni tant sols dóna pistes per poder saber si aquest increment és més o menys significatiu i, en definitiva, més o menys acceptable. Quin abast té l’anivellament per serveis bàsics ? Quina xifra suplementària posa l’Estat pel finançament de les CCAA (aquesta és la mare dels ous tenint en compte que cap CA acceptarà perdre-hi ni un euro i algunes estan esperant guanyar-ne uns quants…) ?

Ara si, hi han gestos, com reconeix el Conseller Castells. Gestos com reconèixer el paper de la capacitat fiscal (el d’aquelles CCAA que més paguen com Catalunya), crear un fons anomenat ‘de competitivitat’ per afavorir a les CCAA de major renda o amb major activitat econòmica. Però les escoles bressol no es paguen amb gestos, la sanitat pública no millora a base de bones intencions, persones depenents que no poden fer sols les seves necessitats els hi és igual si sembla que els catalans hagin aconseguit un bon acord. Ja no serveix ni reconèixer que l’Estatut català ha estat ‘inspirador’ o ‘una palanca de cambio’ (tot i així, el Ministre ha acabat reconeixent que s’hauria d’haver reformat el model igulament sense Nou Estatut…). A aquestes alçades aquestes declaracions ja només convencen els babaus i només es poden interpretar com un insult pels qui tenen un mínim d’intel·ligència o dignitat. Fins quan aguantarem ?