Aquesta setmana hem acabat la primera ronda de contactes amb tots els grups parlamentaris per la negociació dels pressupostos, fent reunions amb tots els grups polítics.

Una oportunitat magnífica per fer avançar el país, ja que podrem elevar el sostre de despesa en 2.510 milions d’euros respecte el 2017, any en el que vàrem aprovar els últims pressupostos. I això és molt important perquè voldrà dir que disposarem de força més recursos per poder finançar els nostres serveis públics i dedicar-los a millorar el benestar de totes i tots, fixant les prioritats en funció de la voluntat de la majoria de la cambra.

Per contribuir a aquesta millora del benestar hem definit 4 línies d’acció prioritàries per posar el centre de l’acció governamental la felicitat i qualitat de vida de la població. Posant al centre la Catalunya que volem per l’any 2030: més sostenible, més igualitària, més pròspera. En aquest sentit, ens sembla que l’Agenda 2030 de les Nacions Unides és un bon referent, tant a nivell català com internacional, en el que ens hi sentim plenament compromesos i hi volem vincular aquest pressupost.

Aquestes 4 línies d’acció són la qualitat institucional i dels serveis públics, la reducció de les desigualtats socials i territorials, el coneixement i la innovació i l’horitzó zero emissions i residus. A continuació explicaré breument l’objectiu principal d’aquests eixos i donaré alguns exemples de mesures concretes.

En primer lloc, la qualitat institucional i dels serveis públics té per objectiu recuperar els nivells de despesa dels serveis públics fonamentals i reforçar l’estructura institucionals, la transparència i l’avaluació. Hem recuperat la despesa corrent en serveis públics essencials com Salut, Educació i Serveis socials. Concretament, hem passat dels 15.282 M€ del 2013 a 18.315M€ al 2018, 100M€ per sobre del 2010. Els pressupostos del 2020 segueixen aquesta tendència incremental. Així mateix, és important reforçar els nostres cossos de seguretat i protecció civil (bombers, mossos i agents rurals) o la transformació digital de l’Administració Pública, amb especial ènfasi en la de Justícia.

En segon lloc, la línia per reduir les desigualtats socials i territorials contribuirà a vetllar que ningú quedi enrere i que puguem millorar la vertebració del territori. En clau de reducció de les desigualtats volem implementar polítiques com el desplegament del quart tram de la Renda garantida de ciutadania –amb polítiques complementàries per afavorir la integració laboral- la recuperació del finançament de les escoles bressol, el desplegament del grau I de la llei de dependència o mesures d’igualtat d’accés als estudis universitari, com són la reducció de taxes i la introducció de beques salari. Totes aquestes accions crec que ens han d’ajudar a lluitar contra les desigualtats i garantir una major igualtat d’oportunitats efectiva tot i no poder disposar de tots els recursos que la societat catalana genera a través del pagament d’impostos.

En tercer lloc, la línia d’impuls del coneixement, la innovació i la dinamització econòmica. Bona part de la solidesa de l’economia catalana es basa en un patró de desenvolupament més equilbrat que el que teníem abans de la crisi. Reforçar aquesta tendència positiva ens exigeix continuar implementant altres polítiques d’innovació industrial i de potenciació de les nostres fonts de coneixement. Desplegar compromisos com els que estan recollits al Pacte nacional per la indústria – que per exemple, ens han de facilitar el pas cap a la indústria 4.0 – o del Pacte nacional per la societat del coneixement, són fonamentals. Un model de creixement més equilibrat també vol dir implementar la fibra òptica a tot el país, promocionar el turisme intel·ligent o millorar l’ocupabiltiat amb especial atenció als joves, majors de 45 anys i aturats de llarga durada. En aquesta línia també volem impulsar el pla STEAMcat amb especial atenció al col·lectiu femení, per tal que la propera generació tingui més treballadors qualificats en l’àmbit científic i tecnològic, però sobretot més treballadores.

Així mateix, una de les variables d’ajust que ha patit més durant els últims anys posteriors a la crisi ha estat la inversió pública. Aquest pressupost 2020, tenint en compte totes les limitacions imposades per l’Estat en matèria d’ingressos i de capacitat d’endeutament, necessita repuntar el nivell d’inversió pública mantingut els últims anys.

Finalment, la quarta línia d’actuació és l’horitzó zero emissions i residus per impulsar la transició energètica que permeti una economia sostenible i baixa en emissions. Som conscients que hem de prendre mesures urgents per combatre el canvi climàtic, reforçant les potencialitats de la nostra economia però entomant els reptes ambientals que tenen tantes implicacions socials i econòmiques. Això ho farem amb especial atenció al nostre model energètic que continua mantenint moltes febleses, amb una elevada dependència dels combustibles fòssils i nuclears i un important impacte mediambiental i sobre la salut de les persones. Addicionalment, cal no oblidar que una Catalunya més sostenible també és la que ambiciona un transport públic de més qualitat.

Per això volem impulsar mesures com l’estratègia de millora de l’eficiència energètica en els equipaments públics, l’impuls de l’economia circular o les inversions en el marc del Pla de residus de Catalunya.

Un cop completada aquesta ronda, constatem que les diferències amb el conjunt de grups parlamentaris són mínimes. Estem elaborant, doncs, uns pressupostos que impulsen polítiques atrevides i progressistes per donar resposta als reptes socials amb l’objectiu de millorar la qualitat de la nostra política, enfortir la nostra democràcia,  i millorar la qualitat de vida dels nostres conciutadans i conciutadanes.

De la primera ronda de trobades amb tots els grups hem observat una predisposició molt més positiva que la de l’any anterior. L’any passat crec honestament que la majoria de grups va dir-nos no als pressupostos sense fer-hi una lectura amb una mínima profunditat. Enguany és molt diferent: debat i contrapropostes ha estat la tònica dominant. Ho celebrem. Entre tots plegats estem fent l’esforç per trobar els punts de síntesi, allò que compartim. Estem aixecant el cap per mirar a passat demà. Estem posant les llums llargues. Confio i vull creure que Govern i oposició estarem altura. Perquè estem fent un pressupost per 2020 però estem pensant en la Catalunya de 2030.