El debat sobre els pressupostos de la Generalitat per l’actual exercici ha generat certa preocupació a l’hora de valorar quines són les conseqüències d’aprovar o bé de no aprovar-lo. És per aquest motiu que abans d’emetre qualsevol judici de valor és oportú conèixer quines són les conseqüències de les dues alternatives.
QUÈ DIU L’ACORD D’ESTABILITAT?
Un dels punts que la gent es pot preguntar és fins a quin punt el suport als pressupostos estan condicionats per l’Acord d’Estabilitat (en el seu Annex 3) fa poc més de 100 dies. Sobre aquest aspecte cal dir que:
A l’acord s’apunta un compromís amb la necessitat d’avançar cap a l’estabilitat pressupostària però amb matisos rellevants: ‘Alhora, volem fer constar que el Tractat d’Estabilitat també ha de ser compatible amb un ritme d’ajustament fiscal més sensible a unes necessitats socials i econòmiques que s’han accentuat per l’actual recessió.’. A l’hora també recomana una distribució vertical més justa dels objectius ‘Exigirem del Govern espanyol un canvi en aquesta distribució, amb l’assignació a Catalunya d’un objectiu de dèficit que tingui en compte la seva especificitat —en particular, el pes del servei del deute— i que no ens aboqui a una reducció i precarització dels serveis públics que garanteixen la qualitat de vida i la igualtat d’oportunitats dels nostres conciutadans.’ Però en cap moment hi ha un compromís explícit ni específic amb cap xifra ni percentatge mínim de sostre de dèficit.
Per altra banda, l’Acord pot ser una molt bona guia per fer el que encara potser no hem fet prou bé: explicar i divulgar quines són les causes d’un pressupost tan dramàtic – bé trobar noves maneres per fer-ho entendre a la la gent no ho ha entès encara -.
‘Aquesta situació d’excepcionalitat també obliga a modificar de forma substancial altres aspectes de la pràctica pressupostària habitual. En primer lloc, el Govern de la Generalitat es compromet a fer un esforç addicional en l’explicació i la divulgació dels seus Pressupostos, tant en la fase d’aprovació com en la d’execució, que es concretarà anualment en la Llei de Pressupostos. Aquest esforç addicional tindrà un doble objectiu: 1) facilitar l’accés a la informació perquè el ciutadà pugui conèixer amb detall quin és l’ús que es dóna als seus impostos en un moment en què els recursos públics i privats són especialment escassos i 2) fer més evident la insostenibilitat de l’actual marc polític i fiscal de la Generalitat de Catalunya.’
Tenint en compte el dramatisme de l’actual situació, perquè no aprofitem l’ocasió per a que tothom en sigui plenament conscient i que en conegui les seves veritables causes? No és precisament aquesta la millor manera de donar compliment als acords presos i garantir l’estabilitat del Govern?
0 Comentaris