El debat sobre els pressupostos de la Generalitat per l’actual exercici ha generat certa preocupació a l’hora de valorar quines són les conseqüències d’aprovar o bé de no aprovar-lo. És per aquest motiu que abans d’emetre qualsevol judici de valor és oportú conèixer quines són les conseqüències de les dues alternatives.

QUÈ PASSA SI S’APROVEN ELS PRESSUPOSTOS?
Per respondre aquesta pregunta, el primer que cal tenir clar és quin objectiu de dèficit afrontem. L’objectiu de dèficit vigent pel 2013 per al conjunt de les CCAA, i també per Catalunya, és del 0,7% del PIB – amb la injustícia que sabem que això suposa -. En concret, tal i com va fer-ho Oriol Junqueras a la seva conferència al Fórum Europa. Tribuna Barcelona – i explicarem a la campanya #llibertat2014 – suposaria un ajust proper als 4.800 milions d’euros, de dimensions totalment inassumibles. Encara que l’objectiu de dèficit s’elevés per Catalunya fins el 1,5%, el panorama pressupostari no seria pas gaire millor: des d’una perspectiva estrictament conservadora podria comportar uns ajustos que arribessin gairebé als 3.200 milions d’euros. 
L’aprovació d’uns pressupostos representa, sobretot, un compromís polític amb l’ús dels recursos públics. Per tant, han de ser creïbles i versemblants. Fem un flac favor al sistema democràtic si l’execució pressupostària difereix gaire dels números inicialment aprovats: vol dir que els representants elegits democràticament al Parlament estan aprovant unes xifres que poc tenen a veure amb l’ús que finalment en farà el Govern. Vegi’s sinó si els nostres investigadors poden tenir gaire confiança en els pressupostos de recerca del govern espanyol.
Per altra banda, també representen implícitament l’acceptació del marc econòmic i financer en el que es mou la Generalitat. Si bé és cert que difícilment podem pretendre estar d’acord amb totes les limitacions  externes del pressupost de la Generalitat pel 2013, com a mínim hem de fer el possible per tal de donar-les a conèixer al conjunt de la població que en resultarà afectada. Ententent que es tracta d’un pressupost de caràcter excepcional, és conscient la majoria de la població de com de condicionats estan els pressupostos pel dèficit fiscal que patim? Pels incompliments i deslleialtats reiterades del Govern Espanyol? En quin moment la protesta contra les retallades es dirigiran a la Delegació del Govern Espanyol?
L’aprovació d’uns pressupostos voldria dir, per altra banda, que hi ha una majoria del Parlament de Catalunya disposada a fer front de manera compartida a aquesta situació d’excepcionalitat. Una majoria que, tenint en compte les circumstàncies, seria bo que fos el més àmplia i sòlida possible.
QUÈ PASSA SI NO S’APROVEN ELS PRESSUPOSTOS?
Si no hi ha una majoria parlamentària suficient per donar suport a aquests pressupostos, es dóna continuitat al Decret de pròrroga pressupostària aprovat a finals de desembre del 2012 i vigent actualment. Cal tenir en compte que aquest decret té una limitació quantitativa en la pròrroga que vol assegurar el compliment del sostre de dèficit vigent (0,7%) – el mateix sostre que seria d’aplicació en uns pressupostos aprovats avui, per altra banda -.

Per tant, o de facto s’estaria aplicant aquest sostre de dèficit o bé els recursos previstos per l’actual exercici no serien suficient per cobrir la despesa pública de la Generalitat de tot l’exercici sense una mesura addicional que ens facultés per disposar de més ingressos. Aquesta sens dubte seria una manera de visualitzar l’ofec financer i la situació d’excepcionalitat per a la que atravessem a Catalunya sense una validació política per part del seu Paralment.
I no és precisament la situació d’excepcionalitat la que justifica el funcionament amb pròrroga pressupostària? No cal anar gaire lluny per veure uns pressupostos que s’aprovessin ben entrat l’any: fou el 27 de juliol del 2011 quan s’aprovà al Parlament la Llei dels pressupostos per aquell mateix exercici amb el suport implícit del Partit Popular. Fins llavors, es funcionà amb un Decret de pròrroga. Tenint en compte aquests precedents, és prudent aprovar uns pressupostos abans de saber quin és el sostre de dèficit finalment permès a l’Estat Espanyol i la seva traslació a les CCAA?

QUÈ DIU L’ACORD D’ESTABILITAT?
Un dels punts que la gent es pot preguntar és fins a quin punt el suport als pressupostos estan condicionats per l’Acord d’Estabilitat (en el seu Annex 3) fa poc més de 100 dies. Sobre aquest aspecte cal dir que:

A l’acord s’apunta un compromís amb la necessitat d’avançar cap a l’estabilitat pressupostària però amb matisos rellevants: ‘Alhora, volem fer constar que el Tractat d’Estabilitat també ha de ser compatible amb un ritme d’ajustament fiscal més sensible a unes necessitats socials i econòmiques que s’han accentuat per l’actual recessió.’. A l’hora també recomana una distribució vertical més justa dels objectius ‘Exigirem del Govern espanyol un canvi en aquesta distribució, amb l’assignació a Catalunya d’un objectiu de dèficit que tingui en compte la seva especificitat —en particular, el pes del servei del deute— i que no ens aboqui a una reducció i precarització dels serveis públics que garanteixen la qualitat de vida i la igualtat d’oportunitats dels nostres conciutadans.’ Però en cap moment hi ha un compromís explícit ni específic amb cap xifra ni percentatge mínim de sostre de dèficit.

Per altra banda, l’Acord pot ser una molt bona guia per fer el que encara potser no hem fet prou bé: explicar i divulgar quines són les causes d’un pressupost tan dramàtic – bé trobar noves maneres per fer-ho entendre a la la gent no ho ha entès encara -.

‘Aquesta situació d’excepcionalitat també obliga a modificar de forma substancial altres aspectes de la pràctica pressupostària habitual. En primer lloc, el Govern de la Generalitat es compromet a fer un esforç addicional en l’explicació i la divulgació dels seus Pressupostos, tant en la fase d’aprovació com en la d’execució, que es concretarà anualment en la Llei de Pressupostos. Aquest esforç addicional tindrà un doble objectiu: 1) facilitar l’accés a la informació perquè el ciutadà pugui conèixer amb detall quin és l’ús que es dóna als seus impostos en un moment en què els recursos públics i privats són especialment escassos i 2) fer més evident la insostenibilitat de l’actual marc polític i fiscal de la Generalitat de Catalunya.’

Tenint en compte el dramatisme de l’actual situació, perquè no aprofitem l’ocasió per a que tothom en sigui plenament conscient i que en conegui les seves veritables causes? No és precisament aquesta la millor manera de donar compliment als acords presos i garantir l’estabilitat del Govern?

Etiquetes: