Comença la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat del 2009 (PGE 2009). És l’hora de saber, doncs, fins a quin punt les ‘suposades’ bones intentcions es converteixen en realitats. Quadrar uns pressupostos és l’art d’assignar de la millor manera uns recursos que per naturalsa són escassos – aquest any encara ho seran més -. Això vol dir prioritzar i decidir quines polítiques són més prescindibles o ajornables que altres. Pactar-los amb altres grups polítics implica compartir algunes prioritats: i això encara és més difícil.

Els Pressupostos permetran – o haurien de permetre – veure quants recursos destina l’Estat al nou sistema de finançament. Com es veurà reflectit ? Per una banda, amb una disminució dels ingressos de l’Estat, ja que el nou model preveu un augment en la cessió d’impostos i aquesta no queda contemplada dins del pressupost d’ingressos de l’Estat. Per altra banda, amb la variació de les transferències incondicionades de l’Estat a les CCAA, la principal de les quals és el Fons de Suficiència. El Fons de Suficiència és la transferència que dóna l’Estat a les CCAA per cobrir totes les seves necessitats de despesa: per la majoria és positiu – l’Estat ‘paga’ -, però per algunes (Balears i Madrid) és negatiu – l’Estat ‘cobra’ – ja que es considera que recapten més del que necessiten gastar. És previsible que als PGE del 2009, com que les CCAA recaptaran un % més alt d’impostos, rebin menys transferències, però serà clau veure com disminueix la dotació del Fons de Suficiència – o equivalent – per comprovar quants euros fica l’Estat sobre la taula per millorar el model. Ja ha estat dit repetidament que cap CCAA perdrà recursos amb el nou model i això vol dir que si algunes CCAA milloren, aquesta millora vindrà a compte de l’Estat. L’any 2008 el Fons de Suficiència era de 33.647,94 milions d’euros, una quantitat gairebé igual que la pèrdua d’ingressos que suposarà l’augment de % de cessió de tributs a les CCAA. Els diners que destini l’Estat, per tant, en transferències incondicionades a les CCAA representaran els recuros suplementaris que fica l’Estat sobre la taula pel nou model als PGE que, per anar bé, haurien de rondar els 20.000 milions d’euros.
Els Pressupostos també podran visualitzar d’una manera molt transparent com afronta l’Estat la crisi econòmica. Sembla que la única partida que quedarà clarament reforçada serà la de les polítiques socials: a part de l’increment de les pensions mínimes sembla que l’augment d’aquest capítol serà dels més elevats (EL PAIS). Aquesta dada seria bona si no tenim en compte una dels altres destacats de la mateixa notícia: la penalització de la inversió en R+D. No n’hi ha prou en intentar ‘sobreviure’ a la crisi, sinó que cal aprofitar-ho per reforçar un model de creixement excessivament basat en sectors com la construcció, com hem pogut comprovar aquest 2008. La penalització de les partides en recerca i desenvolupament tornarien a demostrar una visió curt-terminista del Govern Espanyol en política econòmica més preocupada en mantenir vots que no en reformular les bases del creixement. Will see…
Cal recordar que un bon model de finançament autonòmic és un bon model de finançament per a les polítiques socials. Les CCAA són qui gestionen el principal bloc que conformen el nostre Estat del Benestar. No ho oblidem, encara que ZP intenta i continuarà intentant contraposar ‘hàbilment’ les prioritats socials a les del finançament autonòmic.

PD: Última perla segons paraules textuals de EL PAIS: ‘Otra política que el Gobierno ha exhibido como bandera social, la atención a la dependencia, disponrá en 2009 de pocos más recursos’.

Etiquetes: