La setmana passada el Govern va aprovar la reactivació del programa de fiscalitat corporativa que s’havia engegat la legislatura passada de la mà d’Oriol Junqueras i Lluís Salvadó que l’aplicació del 155 es va emportar per davant. Com ja vaig argumentar en el seu moment, la supressió d’aquest programa fou una represàlia política sense cap fonamentació tècnica ni legal sòlida. De fet, l’Acord del Consell de Ministres que va deixar sense efecte el programa anterior tenia una justificació pobre i evidenciava poc coneixement sobre els beneficis potencials del programa. Més que qüestionar la legalitat del programa, semblava que el que es volia penalitzar políticament fou el ràpid, efectiu i eficient desplegament de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC).

Amb l’Acord de Govern aprovat la setmana passada es recupera la filosofia de l’antic programa començant per la centralització dels conflictes amb l’Estat del sector públic de la Generalitat en aquella normativa tributària més canviant o que admet més dubtes interpretatius. En aquest capítol podem dir, sense cap mena de dubte, que l’impost que ha generat més controvèrsia i major impacte sobre bona part de les entitats amb participació majoritària de la Generalitat són els canvis interpretatius en l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA). Cal tenir en compte que la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic institucional constitueixen un conglomerat corporatiu de dimensions considerables: 182 entitats de diferent naturalesa jurídica, amb 227.578 dotacions de personal i un pressupost de 38.061,51 milions d’euros, d’acord amb els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017 prorrogats per al 2019.

En el context actual, de creixent complexitat en la gestió dels assumptes fiscals de les entitats, han sorgit pràctiques destinades a reduir els riscos fiscals i proporcionar una major seguretat jurídica a les corporacions. Conceptes com el compliance tributari i el compliment cooperatiu han entrat amb força dins les bones pràctiques de govern corporatiu. L’OCDE els ha definit com “la relació del contribuent amb l’administració tributària basada en la cooperació i en la confiança mútua entre les dues parts que suposa una voluntat d’anar més enllà del mer compliment de les seves obligacions legals” (OCDE, 2017). Tot i que la regulació i instruments esmentats solen fer referència a grans multinacionals i empreses del sector privat, el sector públic de la Generalitat, integrat per un gran nombre d’entitats amb perfils tributaris diversos i un alt grau de complexitat en la gestió i compliment de les seves obligacions fiscals, no pot ser aliè a les tendències actuals de bones pràctiques tributàries.

Amb la recuperació d’aquest programa, l’objectiu és dissenyar un model de gestió i un protocol d’actuació per al conjunt del sector públic que anticipi el risc fiscal i redueixi la inseguretat jurídica en l’aplicació dels tributs. Gràcies a aquesta política fiscal corporativa, la Generalitat disposarà d’una visió global de la fiscalitat del sector públic, com actualment ja té pel que fa a la contractació o de gestió de la seva tresoreria. Això ens permetrà guanyar en eficiència i estalviar costos, ja que les entitats es podran beneficiar de l’homogeneïtzació de procediments i sistemes de gestió unificats, assessorament fiscal i altres serveis, així com de la compra i provisió centralitzada de productes i serveis de tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) dedicades a la gestió de les obligacions tributàries. I a la vegada, tenir un major coneixement de la gestió del conjunt d’impostos estatals i una millor posició negociadora amb el Govern de l’Estat. Recuperem, en definitiva, una eina estratègica del Govern.