El passat dilluns 16 de desembre vàrem presentar l’acord sobre ingressos dels pressupostos de la Generalitat amb En Comú Podem per als pressupostos de 2020, amb consensos en matèries com la reforma del tram autonòmic de l’IRPF, la reforma de l’impost de successions i la creació d’impostos mediambientals.

El diumenge 29 de desembre vaig publicar al bloc la primera entrada d’aquesta trilogia de posts per explicar el detall de les mesures incloses en l’acord i com aquestes s’han proposat amb la intenció d’aconseguir els seus objectius – no únicament recaptatoris – amb la mínima distorsió possible. En concret, en aquell post em referia a les mesures de l’IRPF. I el dissabte 4 de gener vaig publicar el segon post centrant-me en aquelles mesures que afecten a l’impost de successions.

Avui, per finalitzar amb aquesta trilogia explicaré les novetats en fiscalitat verda. I és que l’acord a que vàrem arribar amb En Comú Podem contempla diverses mesures pel que fa a la tributació d’activitats amb impacte mediambiental, amb el compromís de fer front a l’emergència climàtica i millorar la qualitat de vida i la salut dels nostres conciutadans i conciutadanes.

  1. Una de les primeres novetats per al 2020 es podrà disposar per primera vegada dels ingressos derivats de l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica.

L’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica es troba regulat actualment en la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic. Tot i que es va crear al 2017, la seva efectiva aplicació de l’impost s’ha hagut de demorar per determinades circumstàncies, entre d’altres, en motiu del recurs d’inconstitucionalitat (resolt per sentència 87/2019, de 20 de juny de 2019) i també per la necessitat de disposar de tota la informació del parc de vehicles i llurs titulars (informació lliurada per la Dirección General de Tráfico) així com de les emissions de CO2 d’aquests vehicles.

L’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica té per objecte gravar les emissions de diòxid de carboni que produeixen aquests vehicles i que incideixen en l’increment de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. D’acord amb la Llei 16/2017, l’impost grava tots els vehicles de les categories M1 (turismes), N1 (comercials lleugers) i les motocicletes (article 41 relatiu al fet imposable) amb caràcter anual (l’impost es merita l’1 de gener de cada any d’acord amb l’article 46), la qual cosa el configura com un tribut periòdic i massiu: periòdic perquè s’exigeix anualment, i massiu perquè afecta a 4,1 milions de vehicles: 3,6 milions de turismes i furgonetes i 500.000 motos.

Aquest tribut té caràcter finalista i ha de nodrir a parts iguals el Fons Climàtic i el Fons de Patrimoni Natural.

Si bé podem estar d’acord en que cal simplificar la tributació sobre la circulació de vehicles contaminants perquè actualment tenim molts tributs de diferent àmbit (local, autonòmic i estatal) que graven diferents aspectes de la circulació de vehicles, també convé destacar la necessitat que des del Govern adoptem mesures correctores per lluitar contra el canvi climàtic.

I, és que la contaminació de l’aire és el principal risc ambiental per a la salut. Els resultats obtinguts en l’informe de l’avaluació de la qualitat de l’aire a Barcelona de l’Agència de salut pública durant el 2018 mostren que se segueixen superant els nivells de referència de l’OMS per als contaminants crítics. En resum, la població potencialment exposada a nivells per sobre dels de referència de l’OMS segons el seu lloc de residència és del 48% en el cas del NO2 i del 95% per a les partícules PM10. Finalment, l’impacte de l’exposició crònica a l’excés de contaminació ha suposat a la ciutat com a mínim 350 morts prematures.

2. Addicionalment, en l’àmbit de la fiscalitat mediambiental, també s’estan duent a terme els estudis previs per a la implementació dels dos impostos establerts en les disposicions addicionals de la llei 16/2017 del canvi climàtic:

  • Impost sobre les activitats econòmiques que generen diòxid de carboni.
  • Impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells.

L’acord contempla que aquests 2 impostos seran regulats per llei, una per cada figura impositiva, i per tant, ara no hi entraré en detall perquè durant aquesta legislatura ja hi haurà ocasió de definir l’abast de cada figura i a més seran debatudes en seu parlamentària.

3. Per últim, es crea l’impost sobre instal·lacions que incideixen sobre el medi ambient.
Aquest impost grava la incidència i l’alteració del risc de deteriorament a Catalunya que ocasiona la realització de determinades activitats, a través d’instal·lacions i demés elements patrimonials afectes a la mateixa. Té doncs l’objectiu d’internalitzar els costos derivats dels danys i riscos mediambientals que generen aquestes activitats.

La recaptació estimada és de 145,12 milions d’euros, 134,7 vinculats a les activitats de producció, emmagatzematge o transformació d’energia elèctrica i 10,4 milions a activitats de transport d’energia elèctrica, telefonia i telemàtica efectuada pels elements fixos del subministrament d’energia elèctrica o de les xarxes de comunicacions.

En resum, pot semblar que l’entrada en vigor de quatre noves figures tributàries sigui excessiva. Tanmateix, és un fet molt destacable que l’Estat espanyol és un dels que té una tributació verda més reduïda tal i com s’explica en aquest informe de la CE. En el següent gràfic es mostra com en la mitjana de la UE-28 s’arriba pràcticament al 2% sobre el PIB en impostos energètics (la majoria sobre el combustible de transport) mentre que Espanya és el cinquè amb menys tributació energètica amb un 1’5%.

Des del meu punt de vista, cal minimitzar la distorsió i els efectes regressius que puguin comportar la introducció de noves figures impositives, però també cal actuar de forma decidida. En definitiva, les propostes de política fiscal de la Generalitat per als propers anys es vinculen, per primer cop, amb els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030, amb la voluntat d’avançar cap a una Catalunya més igualitària, més sostenible i més pròspera.