El passat dilluns 16 de desembre vàrem presentar l‘acord sobre ingressos dels pressupostos de la Generalitat amb En Comú Podem per als pressupostos de 2020, amb consensos en matèries com la reforma del tram autonòmic de l’IRPF, la reforma de l’impost de successions i la creació d’impostos mediambientals.

I el diumenge 29 de desembre vaig publicar al bloc la primera entrada d’aquesta trilogia de posts per explicar el detall de les mesures incloses en l’acord i com aquestes s’han proposat amb la intenció d’aconseguir els seus objectius – no únicament recaptatoris – amb la mínima distorsió possible. En concret, en aquell post em referia a les mesures de l’IRPF. Avui, per seguir amb l’explicació detallada de les mesures incloses en l’acord i com aquestes beneficien a la majoria dels conciutadans de Catalunya, em centraré en aquelles que afecten a l’impost de successions.

L’objectiu de les mesures proposades en l’impost de successions és augmentar la progressivitat i reduir els beneficis fiscals que operen en l’impost, amb la finalitat de dotar-lo de major poder redistributiu i major capacitat recaptatòria. Malgrat existeixen comunitats autònomes que estan optant per reduir de manera dràstica l’impost, les grans disparitats patrimonials existents aconsellen introduir mesures per enfortir aquest impost. En aquest sentit, tant el FMI com l’OCDE han recomanat reconsiderar les desgravacions concedides als estrats de població més acomodats (aquest article de The Guardian resumeix prou bé el paper que pot tenir l’impost de successions per l’OCDE a l’hora de reduir unes desigualtats creixents en riquesa). S’incorporen dues modificacions, la primera fa referència a la re-introducció de coeficients multiplicadors pel patrimoni pre-existent per als contribuents de grup parentiu I i II i la segona modificació fa referència a la reducció de la bonificació en la quota tributaria per als grups de parentiu I i II, mantenint la bonificació del 99% per als cònjuges.

La primera modificació, la re-introducció dels coeficients multiplicadors pel patrimoni pre-existent per als contribuents dels grups de parentiu I i II, implica que els contribuents que rebin una herència i que ja tinguin un elevat patrimoni suportaran una major càrrega. El grup I està format pels descendents menors de 21 anys i el grup II per descendents majors de 21 anys, cònjuges i ascendents. Cal tenir en compte que aquests nous coeficients només s’aplicaran a partir de quantitats superiors al mínim exempt de l’impost sobre el patrimoni (500.000 euros).

Des de l’any 2010, els coeficients multiplicadors només s’apliquen als grups III i IV. D’aquesta manera, els contribuents que rebin una herència i que ja disposin d’un elevat patrimoni suportaran una major càrrega fiscal. En concret, es proposen els següents coeficients multiplicadors, fent coincidir el primer tram amb el mínim exempt de l’impost de patrimoni:

La segona modificació, la reducció de la bonificació en la quota tributaria per als grups de parentiu I i II, mantenint la bonificació del 99 per cent per als cònjuges, s’aplica de forma progressiva en funció de la base imposable, passant a ser del 60 al 0 per cent. Així, per als trams d’herència de fins a 100.000 € s’aplicarà la bonificació íntegra del 60 per cent, i aquesta s’anirà reduint fins arribar als trams d’herència superiors als 3 M€, on la bonificació serà del 0%. Cal tenir present que en tractar-se d’una bonificació per trams, la bonificació efectiva (real) és superior a la marginal (nominal). Així, per exemple, per a una herència de 3 M€, la bonificació efectiva no serà del 0, sinó del 28,92 per cent.

El conjunt de canvis sobre l’impost de successions tindran un impacte positiu estimat en la recaptació de 189,8 M€ anuals.

Sent conscients del debat que genera qualsevol modificació d’aquest impost considero que és important que situem els efectes de la reforma amb DUES SIMULACIONS senzilles per avaluar l’impacte que tindran aquests canvis.

PRIMERA SIMULACIÓ: Un fill que rep una herència dels seus pares de 150.000€, 50.000 dels quals són per vivenda habitual. Cal recordar que el 84 per cent dels catalans tenen una herència inferior. Passarien de pagar de 3 a 73€. Per una herència de 150.000.

SEGONA SIMULACIÓ: Tenint en compte que l’impacte més fort és sobre les herències més altes analitzem un cas més extrem. Hereu solter de 30 anys amb una herència de 800.000€ dels seus pares, 200.000 dels quals corresponen a vivenda habitual. Només l’1,3 per cent de la població catalana rep herències com aquestes o més altes. És cert que en aquest cas la quota líquida, el que li tocarà pagar, serà força major (de 9.769 a 44.569€) però no som ni de bon tros el territori de l’Estat amb major pressió fiscal. Per aquest perfil de contribuent, Catalunya passarà a ser la cinquena amb un tipus efectiu (la quota líquida que es paga sobre la base imposable) més alt (5,57 per cent), per darrera d’Astúries (12,89), Castella i Lleó (10,13), País Valencià (7,90) i Aragó (6,93).