Richard Florida és actualment un dels experts amb més influència i reputació en competitivitat econòmica, tendències demogràfiques i innovació cultural i tecnològica. Ha introduït nous conceptes en la prospectiva global i les teories del creixement com la ‘classe creativa’ o les ‘mega-regions’. Precisament aquest últim concepte és l’objecte d’un dels seus estudis de més impacte. En el seu estudi ‘the Rise of the Mega Region’ analitza quines són les mega-regions de major pes mundial a partir d’un mètode sorprenentment consistent: les emissions de llum nocturnes. Una d’aquestes mega-regions l’anomena ‘Barcelona-Lyon’. Us sona ? Alguns l’anomenen EURAM, altres Arc Mediterrani, una realitat econòmica gairebé coincident amb la realitat cultural – heterogènia, però realitat – dels Països Catalans. La mega-regió ‘Barcelona-Lió’ seria la 11a més important del món, agrupant a més de 25 milions de persones.

Per Florida, la creixent globalització i la mobilitat dels factors de producció pròpia del segle XXI ha fet que les fronteres perdessin gran la seva com a determinants del comportament econòmic internacional i que passéssim de la clàssica unitat d’Estat-nació a les mega-regions. Aquestes, conformades per grans ciutats i les seves àrees d’influència, són les que mostren major capacitat de concentrar talent, concentren el 66% de l’activitat econòmica i es on es genera el 85% de la innovació mundial. Sorprenentment, en un món en el que es redueixen les distàncies, sembla que l’activitat econòmica es tendeix a concentrar: pel que sembla, la innovació i el talent tenen comportaments acumulatius degut a les seves externalitats.

Quines lliçons en podria extreure Catalunya de l’estudi de Richard Florida? Entre d’altres qüestions, caldria preguntar-nos:

1- És proporcionada aquesta sensació de derrotisme i decadència econòmica que ens domina aquests últims anys ?

2- Perquè hem estat tant preocupats per l’AVE Barcelona-Madrid i ens hem oblidat tant ràpid d’un AVE pel corredor mediterrani ? Els catalans tenim una memòria de peix certament perillosa. Fins i tot el Caudillo se’n va adonar de la urgent necessitat de construir un eix mediterrani amb l’AP-7.

3- Com es justifica que Barcelona no tingui un aeroport amb connexions intercontinentals ?

4- Perquè no aprofitem les avantatges d’aquestes economies de concentració ? La marca Barcelona (no ens cal Woody Allen) té prou força per arrossegar, si cal, a tota una mega-regió en termes de creativitat.

5- Perquè no som més proactius en la política interregional europea per consolidar aquest espai a través de programes de cooperació interempresarials i transfronterers. Les dificultats no són poques, però des del Govern tenim l’obligació d’acostar aquests instruments a l’empresa. Des de que va marxar el President Maragall sembla que ningú hagi volgut agafar el testimoni…