Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Can Fabra (Sant Andreu) la primer Fira d’Economia Solidària de Catalunya. Els dos dies han comptat amb una nombrosa assistència gràcies a l’expectació generada. L’actual crisi econòmica és, sens dubte, un dels elements determinants que expliquen l’augment d’interès per un altre tipus d’economia. De fet, tal i com afirma encertadament aquest post-crònica d’avui, l’economia social i solidària suposa ‘retornar al sentit original de l’economia‘, que no és altre que els de ‘posar en valor social el conjunt de pràctiques econòmiques que fan possible la satisfacció de les necessitats humanes d’una forma ètica‘. Per tant, no s’està inventant res aparentment nou ni són pràctiques que siguin exclusivament desenvolupades a través de cap fórmula jurídica en concret. Però resulta que ni totes les activitats que satisfan necessitats humanes disposen d’una valoració de mercat ni s’han incorporat valors ètics en la majoria de sistemes de producció. Incorporar valors ètics a l’economia es pot justificar per raons estrictament pràctiques: si no ens cuidem com a persones – i només ens considerem empleats o unitats productives – com aconseguirem un model de desenvolupament sostenible?
Ens esperen uns anys certament durs, en els que costarà generar nova ocupació i noves oportunitats pels 840.000 aturats que hi ha a Catalunya. I en el que bona part d’aquestes oportunitats passaran probablement per noves vies per a cobrir les necessitats humanes que no siguin les pràctiques de mercat i/o públiques clàssiques i ja conegudes. Cultures com la del del consum compartit o col·lectiu, la generació de mercats alternatius a la moneda en curs – a través de mercats d’intercanvi o bancs del temps – o xarxes de protecció social d’autogestió formaran part del nostre futur panorama econòmic i social.
Catalunya té una llarga tradició mutual, cooperativa i associativa que ha nascut tan de la desconfiança en un estat que s’ha mostrat històricament força poc operatiu com de la vitalitat de la nostra societat civil. Cal ser hàbils i aprofitem aquesta tradició històrica per, com a mínim, facilitar l’extensió i el desenvolupament d’aquest tercer sector amb les seves múltiples formes. Un dels altres reptes, també, de la Catalunya independent: situar bona part d’aquestes noves fórmules d’activitat econòmica a la marginalitat respecte una economia oficial que cada vegada serà relativament més migrada, o bé legitimar un nou model de desenvolupament que parteixi de la confiança en la seva gent.
0 Comentaris