
Ens esperen uns anys certament durs, en els que costarà generar nova ocupació i noves oportunitats pels 840.000 aturats que hi ha a Catalunya. I en el que bona part d’aquestes oportunitats passaran probablement per noves vies per a cobrir les necessitats humanes que no siguin les pràctiques de mercat i/o públiques clàssiques i ja conegudes. Cultures com la del del consum compartit o col·lectiu, la generació de mercats alternatius a la moneda en curs – a través de mercats d’intercanvi o bancs del temps – o xarxes de protecció social d’autogestió formaran part del nostre futur panorama econòmic i social.
Catalunya té una llarga tradició mutual, cooperativa i associativa que ha nascut tan de la desconfiança en un estat que s’ha mostrat històricament força poc operatiu com de la vitalitat de la nostra societat civil. Cal ser hàbils i aprofitem aquesta tradició històrica per, com a mínim, facilitar l’extensió i el desenvolupament d’aquest tercer sector amb les seves múltiples formes. Un dels altres reptes, també, de la Catalunya independent: situar bona part d’aquestes noves fórmules d’activitat econòmica a la marginalitat respecte una economia oficial que cada vegada serà relativament més migrada, o bé legitimar un nou model de desenvolupament que parteixi de la confiança en la seva gent.
0 Comentaris