Interessant avui l’entrevista a Andreu Mas-Colell, a l’AVUI de diumenge. Actualment Secretari General de l’European Research Council (ERC), fou possiblement el conseller que donà un impuls més destacat a la política de recerca de la Generalitat de Catalunya.

En el marc del canvi de governança de les institucions que desenvolupen polítiques de suport a la recerca a Catalunya penso que hi ha 3 elements de l’entrevista que són especialment destacables:

1. Ja estem en primera divisió de la recerca europea. Potser ara cal buscar ‘posicions de UEFA’ però cal sobretot ser-ne conscients del potencial actual.

2. L’atracció i retenció de talent com una aposta de país i que, per altra banda, no pot anar deslligat de la política d’atracció empresarial si volem avançar cap a l’economia del coneixement.

3. ‘La recerca també és indústria’ i, per tant, sotmesa a una avaluació de quins són els seus resultats. En destaca els ‘papers‘ i la capacitat de generar noves iniciatives empresarials. Potser li podríem afegir l’objectiu de valoritzar aquesta recerca.

4. ‘Hem de ser més selectius que abans’. La necessitat, doncs, de focalitzar els recursos en aquells reptes on presentem importants avantatges competitius i garanteixen resultats de major impacte. Una estratègia que, com no podria ser d’altre manera, també exigeix el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI).