Em sembla impossible que algú amb quatre dits de front pugui veure el documental INSIDE JOB sense indignar-se profundament i constatar que calen canvis radicals en el funcionament i les dinàmiques actuals dels mercats financers.

INSIDE JOB no ens revela grans novetats sobre els orígens de la crisi financera però ens exposa les seves interioritats amb una cruesa que fa gairebé impossible restar indiferent. Té la virtut, també, d’explicar l’evolució de la crisi financera de forma objectiva, rigorosa i força pedagògica. Un equilibri no gens fàcil d’aconseguir que la pel·lícula resol primant més aviat la credibilitat de les fonts que una demagògia efectista que hauria estat molt més llaminera.

La indignació que genera INSIDE JOB és múltiple. En primer lloc al adonar-te’n que tal i com molts intuíem hi havien evidències explícites més que suficients per preveure el col·lapse del sistema financer. Un paper de l’any 2005 de l’economista en cap del Fons Monteari Internacional Raghuram G Rajan exposant els riscos i incentius perversos existents als mercats financers – presentat davant de les màximes autoritats internacionals – n’és, al meu entendre, una de les mostres més contundents.

INSIDE JOB no és una pel·lícula anti-capitalista ni una història que assenyali qui són ‘els dolents’. El que ens diu és més aterrador: la inèrcia depredadora dels mercats financers, dels qui guanyen molts diners i en volen guanyar més, ha acabat anestesiant qualsevol intent de regulació o control públic! Fins i tot les agències certificadores de risc financer no tenen els incentius adequats per fer valoracions objectives que s’ajustin a la realitat. I la meva pregunta és: si van equivocar-se de tant en valorar el risc pocs dies abans de l’inici de la crisi perquè es continua donant tanta credibilitat als seus ratings fins al punt de fer trontollar l’estabilitat i de canviar la política econòmica de qualsevol país?