Avui el Govern ha fet públic que demanarà 5.023 milions d’euros al Fons de Liquiditat Autonòmica. Un fet que, tot i no representar cap novetat, el podríem considerar igualment paradoxalment indignant. Un govern que estima que té un dèficit fiscal de 16.409 milions d’euros amb el sector públic central i que ha de suportar els incompliments reiterats de disposicions estatutàries per part del Govern Espanyol ha de demanar suport a aquest mateix Govern Espanyol per a poder garantir la seva liquiditat.  Per a poder pagar les nòmines dels nostres bombers, per exemple, vaja. Fins aquí podríem estar indignats però, des del nostre pragmatisme ingenu, podríem arribar a considerar que aquesta és línia de crèdit preferent relativament còmode per poder sortir endavant. En definitiva, una de les últimes prerrogatives que tenim com a CA. Podríem pensar ‘ens espolien, però encara podem endeutar-nos més en bones condicions…aprofitem-ho, siguem pràctics!‘. Podríem arribar a considerar aquesta línia argumental si demanar aquests milions d’euros no anessin acompanyats d’una sèrie de condicions.

Avui al fer l’anunci el Portaveu del Govern, el Sr Francesc Homs, ha dit que el govern ha acordat demanar el fons de liquiditat ‘sense condicions polítiques‘. Malauradament, això no depèn del Sr Homs, ni del govern, ni del Parlament de Catalunya. Les condicions per acollir-se al Fons de Liquiditat Autonòmica queden regulades en el Real Decreto-ley 21/2012, de 13 de julio, de medidas de liquidez de las Administraciones públicas y en el ámbito financiero. Essent encara una mica més ingenus, podríem arribar a considerar que les condicions que queden regulades al Real Decret són merament tècniques i no tenen transcendència política. Destaquem-ne alguns articles aviam si és veritat:

Ens obliguen a informar mensualment de la tresoreria de la Generalitat…

‘Artículo 5.2
(…) En los cinco primeros días hábiles de cada mes la Comunidad Autónoma enviará al  Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas las actualizaciones que correspondan de la información contenida en el plan de tesorería.‘

El Govern Espanyol té capacitat per a modificar les nostres previsions pressupostàries…

‘Artículo 7.3
En el caso de que el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas detecte riesgos de incumplimiento o incumplimiento de las medidas del plan de ajuste, propondrá su modificación con la adopción de nuevas medidas (…)‘

El Govern Espanyol podrà tutelar la situació pressupostària de la Generalitat…

‘Artículo 8.1
1. Cuando la Intervención General de la Administración del Estado envíe una misión de control ésta tendrá como objetivo concretar el diagnóstico de la situación financiera de la Comunidad Autónoma (…)‘

Aquestes condicions no tenen implicacions polítiques? Una cosa és que ens diguin que ara no hem de filar tant prim o que no hi havia més opció…però no m’agrada escoltar del govern del meu país ni mentides ni mitges mentides. Perquè em recorden massa al que ha fet el Govern Espanyol els últims mesos negant la necessitat d’un rescat europeu. Acollir-se a aquest fons suposa indiscutiblement una cessió de sobirania financera per part de la Generalitat cap a l’Estat. I una oportunitat per part del Govern Espanyol per a continuar amb la seva política de recentralització i liquidació de l’Estat de les autonomies.
Ara bé, cal evitar la temptació de caure en la demagògia i ser molt conscients que la situació financera de la Generalitat ja fa molt temps que és molt delicada. Des d’aquestes declaracions d’Oriol Pujol ha passat més d’un any i mig i la situació des de llavors més aviat a empitjorat. Només em queda el dubte de pensar si realment aquesta ha estat una solució d’últim recurs i no en podríem haver trobat d’altres políticament menys galdoses per salvar la situació. El que si que sé segur és que si el govern hagués pactat els pressupostos 2012 amb ERC en comptes de fer-ho amb el PP probablement comptaríem amb 1.000 milions d’euros en ingressos addicionals. Tindríem una situació igualment fotuda, però no tant com ara…i amb uns costos dels ajustos pressupostaris una mica més ben ‘repartits’…
Etiquetes: