L’independentisme i el sobiranisme català té la gran sort que Catalunya sigui una Comunitat Autònoma de l’Estat Espanyol en comptes d’una província francesa o un länd alemany. Tot apuntava que l’actual crisi econòmica era un efectiu firewall de les ‘veleïtats neo-independentistes’. L’ara no toca semblava imposar-se amb contundència. Malgrat les múltiples argumentacions racionals per demostrar el contrari, parlar d’independència o de trencar el ‘consens constitucional’ eren frivolitats en un escenari amb una taxa d’atur com l’actual. Primer ens ensortim de la crisi econòmica, després ja parlarem de política…podia pensar gran part de la ciutadania.

Les declaracions de l’ex-president José Maria Aznar qüestionant la sostenibilitat de l’actual model autonòmic i el possible seguidisme per part del PSOE ha obert una possible onada de recentralització que feia temps que s’estava gestant a l’opinió pública espanyola. Una onada que ha vinculat altra vegada model d’estat i crisi econòmica quan molts ja estaven més que còmodes mantenint aquesta dicotomia. Tal i com ens explica avui Toni Solé, a mesura que creixi aquesta onada serà cada vegada més difícil no polaritzar el debat nacional. Sorprenentment doncs, el ‘consens constitucional’ tant utilitzat per avortar la reforma estatutària es pot trencar ara des d’Espanya amb el pretext de la crisi econòmica. Unes essències tronades de LOAPA que, tot i la disfressa neo-liberal, continuen incitant un independentisme català que, malauradament, continúa essent bàsicament reactiu.

L’argument d’Aznar és demagògia de la bona. Com tota bona demagògia utilitza un argument fàcilment entenedor i acceptable per la majoria (d’espanyols) amb una base de veritat. És veritat que el model autonòmic presenta ineficiències i duplicitat de despesa entre nivells administratius. Però en bona part és així perquè l’Administació Central mai s’ha desprès de competències i partides pressupostàries que hauria d’haver transferit. Tal i com assenyalava un estudi d’Esther Martínez de la Fundació Irla, més d’un terç de la despesa que gestiona l’Administració Central correspon a l’execució de competències impròpies que haurien d’haver estat traspassades. Algú ho havia de dir o ‘calcular’!
Etiquetes: