L’actual context de crisi climàtica ha començat a aparèixer a les agendes polítiques de tots els països del món. Tot i els esforços dels diferents països reflectits en els tractats internacionals i acords multilaterals, les dades sobre emissions de CO2 durant els darrers anys mostren que estem seguint els escenaris més pessimistes. No només no s’han reduït, sinó que han augmentat i les conseqüències de l’escalfament global es fan visibles ja arreu.

Actualment, a Catalunya, per exemple, més de dues de cada tres tones de CO2 emeses provenen del sector energètic, malgrat ser una regió pionera a tot Europa en aprovar una Llei de Canvi Climàtic.

A més, hi ha dos fets afegits que fan que Catalunya hagi d’accelerar la transició energètica de manera especialment intensa: la situació actual de generació renovable és manifestament pitjor que la mitjana del conjunt de l’Estat i, d’altra banda, el tancament de les centrals nuclears durant la propera dècada. I és que si no volem incrementar un 25% les emissions de CO2, caldrà substituir més el 50% de l’electricitat que actualment es consumeix a Catalunya per energies renovables.

Al nostre país els objectius energètics i ambientals han estat quantificats a la Llei 16/2017, de l’1 d’agost del Canvi Climàtic i a l’Acord del Govern pel qual s’aprova el Pla d’estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat de Catalunya, en el marc de la transició energètica de Catalunya, per al període 2018-2022.

De manera resumida, Catalunya va ser pionera en aprovar un marc legal sobre el canvi climàtic, però que s’ha vist clarament superat pels objectius en penetració d’energia renovable que fixa Europa i, sobretot, els que defineix l’Estat espanyol, fent necessària una revisió a l’alça dels objectius. De fet, la gravetat de la situació actual ha portat al Govern de Catalunya a declarar l’emergència climàtica.

Per tant, ens cal afrontar la transició energètica amb tres objectius clars: reduir consums energètics, millorar la intensitat energètica de l’economia (energia consumida per unitat de PIB) i introduir massivament energies renovables. No determina aquest repte, també, la sostenibilitat d’un país i la seva sobirania?

Amb aquest objectiu el Vicepresident Pere Aragonès va anunciar, la setmana passada, l’estratègia de serveis energètics als equipaments i infraestructures de la Generalitat amb l’objectiu d’accelerar el canvi de model energètic de manera que el parc immobiliari de l’administració catalana es proveeixi d’energia neta i de proximitat l’any 2035.

Una transició energètica que només l’entenem si és inclusiva, si no deixa ningú enrere. Per aquest motiu, l’Estratègia també preveu destinar els estalvis generats a polítiques per mitigar la pobresa energètica amb mesures com la creació del Fons Energètic de la Generalitat. Aquest fons destinarà el 50% dels estalvis en energia a ajudar a les famílies que més ho necessitin i el 50% a nous projectes per continuar accelerant la transició energètica.

I és que, la Generalitat, com a principal propietària d’immobles de Catalunya, ha de ser el tractor de canvi de model socioeconòmic i contribuir així a deixar un món millor pels nostres fills.
Podreu trobar més informació a aquest enllaç