Avui he tingut una conversa interessant amb un professor de la Universitat. Una conversa sobre política o, més ben dit, sobre pràctica política. Tot ha sorgit arran de la seva crítica per la poca visibilitat i, per tant, rendibilitat electoral d’algunes polítiques del Govern i, en concret, d’alguns departaments gestionats per Esquerra. Després d’excusar-me amb la dificultat de comunicar correctament tota l’obra de govern i de la ingratitut que comporta gran part de les tasques de gestió, m’ha espetat una pregunta inquietant: ‘si no els coneguessis, series capaç de distingir quins són els consellers d’Esquerra ?’. Es referia a la seva forma de comunicar-se, l’estil de discurs o la manera d’enfocar les polítiques públiques. Pel que sembla que li ha comentat un col·lega seu que és gallec, a la Xunta és molt fàcil distingir quins consellers són del BNG o del PSdeG.

Personalment m’és molt difícil respondre aquesta pregunta ja que disposo de molta més informació per respondre-la que la de qualsevol català mitjà. Ara bé, si m’intento posar al cap de qualsevol que es miri la vida política catalana amb una mica més de distància, em sorgeixen forces dubtes. I que consti que no es tracta de menystenir la nostra tasca al Govern ni molt menys, sinó de la manera com la comuniquem. Més enllà de quins són els nostres posiconaments, gran part de la nostra tasca s’hauria de dedicar a demostrar que si no hi fóssim les coses serien substancialment diferents: per segons qui millors, per segons qui pitjors però, en definitiva, diferents.

Sovint ens obsessionem per ser valedors d’una gestió impecable oblidant-nos que no se’ns ha votat per gestionar bé. Cada vegada menys gent dubta que Esquerra té gent sobradament competent. Se’ns ha votat perquè de nosaltres s’espera que fem les coses d’una determinada manera que no fan els altres: amb austeritat republicana, amb sentit de país i desafiant sempre que calgui l’status quo. I aquestes haurien de ser les principals impromptes de les nostres polítiques i de com les comuniquem. Allò que ens identifica, la nostra marca. Si el segell s’esvaeix o no el sabem ensenyar prou, és comprensible que alguns votants se sentin defraudats. Perquè el valor del seu vot està en la diferència