Ara ja fa uns dies la publicació de l’article “España, ¿perdedora en el futuro del empleo de Europa?” va generar certa preocupació. Es posava de relleu una de les principals debilitats de la nostra economia: l’excessiva dependència del turisme. A l’article mencionat s’hi destaca un estudi de la consultora McKinsey on es detalla que Barcelona està entre les 48 ciutats motores de l’economia europea, però amb una economia totalment dependent del turisme i treballs poc qualificats. La representació gràfica és especialment reveladora per Catalunya:

Crec que hi ha un consens generalitzat que a mig i llarg termini és desitjable reduir aquesta dependència i diversificar la nostra economia, per poder tenir més múscul i ser més resilients enfront les adversitats. Tanmateix, cal ser conscients que aquests canvis d’orientació tenen efectes al cap d’un cert temps després de ser implementades i, per tant, a curt termini faríem bé d’aprofitar el turisme com una oportunitat.

L’impacte que ha patit el sector arran de la pandèmia ha estat notable, tal i com s’observa a l’informe elaborat per l’Agència Catalana de Turisme el passat 18 de setembre. On es veu, per exemple, la davallada entre les reserves de l’any 2020 i 2019 per setmanes. Conscient dels efectes que podria causar sobre un gran nombre de treballadores i treballadors, des del Govern s’ha treballat per oferir 13’5 milions en ajuts directes per pal·liar l’efecte que ha tingut la pandèmia sobre el sector, que se sumen a les garanties públiques al finançament empresarial que, conjuntament amb l’allargament dels ERTOs, serveixen (com a mínim parcialment), per parar momentàniament el cop. La recuperació passarà necessàriament per dos factors: el manteniment de l’oxigen que aporten aquestes mesures extraordinàries i que el 2021 es comenci a normalitzar els fluxos turístics a nivell internacional. Un factor, aquest darrer, que em temo que dependrà de factors de caràcter més epidemiològics que no econòmics.

Però la importància del sector turístic a Catalunya no es limita el seu pes econòmic i social – un 12’1% de la població ocupada ho està en el sector turístic, segons dades de IDESCAT del 2T 2020 – sinó a potencialitats que sovint tinc la impressió que ni reconeixem ni aprofitem prou. El turisme, en el seu sentit més ampli, és un dels fluxos de capital humà i, per tant, d’idees i projectes que es desenvolupen arreu del país. Cometríem un error si limitéssim el turisme a un fenomen d’entrada de divises a canvi d’una dosi estacional de sol i platja.

Per posar només un exemple, des del 2001 fins el 2015 el nombre de turistes per raons professionals a Catalunya s’ha gairebé duplicat (d’1.266.000 a 2.049.000), i Barcelona ja fa uns quants anys que s’ha situat com a referent del turisme de convencions i congressos (es poden veure els principals assoliments a http://meet.barcelona.cat). Si obrim la perspectiva i anem més enllà de les definicions estrictes del que s’entén formalment com a visitant o turista, constatem que Catalunya es nodreix cada any de moltíssimes persones que venen a estudiar o a treballar a casa nostra. Durant els últims 20 anys ens hem consolidat com una terra d’acollida: la població estrangera s’ha multiplicat per cinc, superant àmpliament el milió de persones.

La nostra economia i la nostra societat s’han configurat en base a l’aportació i a la convivència de persones de diferents orígens. Alguns de forma temporal (turistes o visitants), i d’altres hi han desenvolupat el seu projecte de vida. Catalunya, més que cap altre país, necessita recuperar aquesta entrada de persones que no només ens aporten ingressos sinó que s’ha convertit en un dels nostres principals actius intangibles. En aquest sentit, és especialment interessant l’estudi de l’OCDE “Tourism and the Creative Economy”, en el que s’exposen els lligams i les sinèrgies existents entre el turisme i l’economia creativa, entesa com tota l’activitat de recerca, la innovació o les indústries culturals. Aquest estudi del 2014 conclou que la política turística ha d’entendre’s de manera més holística per poder generar més valor i llocs de treball més qualificats.

Crec que aquestes recomanacions apliquen especialment a Barcelona i a Catalunya. L’estadística oficial amaga múltiples motivacions per les quals les persones ens visiten i volen passar uns dies o temporades a casa nostra. Disposar d’un clima agradable i localitzacions atractives ja són avantatges competitives que estem aprofitant per a l’atracció de talent investigador i emprenedor per iniciatives d’èxit com Barcelona Tech City o el nostre sistema d’universitats i recerca. Cal diversificar sense cap mena de dubte la nostra economia i evitar una economia de monocultiu turístic. Però també ser conscients de la importància de ser una localització turísticament atractiva i treure’n encara molt més partit per crear un entorn atractiu pel desenvolupament de projectes innovadors. Si en la nova era digital el principal actiu seran les persones no és un avantatge a preservar com un tresor que el nostre país sigui un dels llocs més atractius per viure? Cal perseverar en una política turística que no només tingui com a objectiu millorar la nostra balança per compte corrent sinó també la nostra capacitat d’atraure talent.