Avui he estat parlant amb un independentista desafecte. Tots en coneixem un, o fins i tot ens hi hem pogut sentir identificats alguna vegada. L’independentista desafecte amb qui he parlat avui tenia més clar que mai que les catalanes i els catalans hem de decidir d’una vegada de forma desacomplexada quin volem que sigui el futur del nostre país. Però a la vegada l’he notat un pèl abatut i indecís sobre com concretar aquesta idea que té tant clara a les eleccions del proper diumenge 28 de novembre.

Us reprodueixo alguns fragments de la meva conversa amb l’independentista desafecte (ID):

Jo: Quina és la força independentista amb més possibilitats de condicionar el Parlament i les decisions que s’hi prenguin ?
ID: Esquerra, és clar…però no m’agrada alguna de les coses que heu fet últimament.

Jo: Fes memòria…quina és la força política que va liderar i propiciar la reforma estatutària ?
ID: Esquerra, però ja veus com ha acabat tot plegat…

Jo: I això no ha situat l’independentisme i el dret a decidir com un dels primers punts de l’agenda política catalana ?
ID: Suposo que si…

ID: Però és que jo crec que s’hauria d’anar més ‘a sac’!
Jo: Amb qui? quin partit amb representació parlamentària s’ha compromès públicament a impulsar un referèndum per la independència ?
ID: Esquerra…

ID: I mentrestant no el convoquem i no el guanyem què…? Tot s’acaba amb un discurs de referèndum ?

Jo: Doncs a impulsar polítiques d’esquerra per la gent d’aquest país, que n’hi ha molts que les passen molt ‘putes’. Fes un cop d’ull al nostre programa (http://www.gentvalenta.cat/) i diguem si hi ha alguna proposta independentista més sòlida per aquest país. Que no hi ha ningú que regali res…tens l’opció de votar els que et diuen el que vols sentir o pujar al tren dels qui fa 80 anys que treballen per la llibertat d’aquest país.

ID: O de quedar-me a casa, no et fot!
Jo: Això! I deixar que sigui el PP l’àrbritre de tot plegat…

Quan hem acabat la conversa hem acordat que no hi havia vots ni decisions ‘perfectes’. No estava del tot convençut, s’ho volia acabar de rumiar…però tenia algunes coses força més clares.

Etiquetes: