No sé si us passa però per mi finals d’any és un bon moment per fer balanç. Per veure les coses que t’han passat. El que has viscut i el que has après. I, en certa manera, per assimilar totes les experiències i treure’n el millor de cadascuna. De les coses que has fet bé, però sobretot d’aquelles que no has fet tant bé, que és de les que més se n’aprèn. Una persona molt especial em va dir que les persones no canvien, en el millor dels casos evolucionen. Bé, doncs el 2010 és una excusa perfecta per evolucionar!

Com resumir les lliçons apreses ? Complicat, però miraré de resumir-ho en tres conceptes:

1. Acceptació. Acceptar que hi ha coses que no depenen d’un mateix, ni del teu esforç ni de la teva bona voluntat. Són així i ja està. Intentar canviar-les és com donar cops de cap contra la paret. Això no implica ser conformista, sinó entendre que el nostre entorn el determinen moltes més coses que la nostra voluntat. I que el desig no satisfet no s’ha de traduir en frustració. Aprendre a acceptar que certes situacions no donen més de si, o a apreciar i estimar les persones tal com són t’aporta molta pau. Us ho recomano. I, en certa manera, és un exercici d’humilitat.

2. Amor. Quin tema tant complicat i tant apassionant a la vegada! Com em va dir un molt bon amic, no hi ha cap paraula que a la vegada vulgui dir tantes coses… Potser més important que entendre què vol dir ho és encara més saber quins són els motors que el mouen. I això vol dir conèixer-se molt a un mateix i ser sincer, que no és fàcil. Es pot estimar per molts motius: pel simple fet de ser estimat, per pur enamorament o fins i tot per gratitut. Potser l’estimació més satisfactòria, a part de necessitar estimar-te a tu mateix, és aquella que parteix del coneixement personal – de quins són els teus propis motors – i d’acceptar la naturalesa d’aquella persona a qui estimes – més que no projectar les teves pròpies il·lusions -. I això no sempre és fàcil. Especialment quan t’enamores!

3. Apostar. Apostar per tu mateix és la millor garantia d’èxit. La confiança i la seguretat personal sorgeixen d’un mateix i de la teva pròpia experiència. No esperis que ningú confii en tu sinó has fet prèviament una aposta per tu mateix. Apostar vol dir moltes vegades arriscar. Arriscar a que la gent no sempre respongui com esperes, a poder equivocar-te, fins i tot a poder fer-te mal. Però sense risc no hi ha superació ni noves experiències. La comoditat és la millor garantia de mai no superar els teus propis límits, i fins i tot de no conèixer-los mai! Apostar per un mateix també és entendre que només depèn de tu com veus la vida i que, com li passava a la princesa Alma, si alguna vegada veus les coses grises potser no és perquè els vidres del palau estiguin bruts…
En definitiva, bons elements per començar el 2010 amb unes quantes coses apreses! Que no són garantia de no tornar-se a equivocar. Si l’any passat començàvem a navegar pel 2009, aquest any arrenquem el vol del 2010!