Avui estic corregint notes i discursos de cara a l’acte d’interACC1Ó del proper 28 d’octubre, en el qual presentarem el Pla d’ACC1Ó 2009-2013, la nova agència de suport a l’empresa catalana i resultat de la integració del CIDEM i del COPCA. He gravat els documents en els quals havia de treballar en un USB i a l’hora d’obrir el document de les notes per a l’obertura del lliurament de Diplomes al Programa Microempresa m’he confós d’arxiu i obert el de l’any anterior, que tenia gravat al mateix USB. L’any anterior aquests diplomes es varen entregar a la última Setmana de la Internacionalització del COPCA i aquest any ja ho farem en la primera edició del que serà el major punt de trobada de l’empresa catalana dels pròxims anys: InterACC1Ó.

A la vida són petites coincidències com aquestes les que et fan mirar el camí recorregut i les coses que han passat amb una certa distància. Com quan trobes la factura d’aquell restaurant on t’ho vas passar tant bé o la foto d’aquelles vacances d’estiu de fa 6 anys. En definitiva, les que m’impulsen a fer una entrada al bloc a aquestes hores de la nit amb feina encara per fer. Durant aquest any han passat moltes coses: alegries, disgustos, moments baixos i moments alts. Però sobretot, la sensació d’haver posat el millor de mi en un projecte que, gràcies a l’esforç de molta gent i sobretot d’aquella en la que més confio, comença a treure el caparró. Ho haurem fet millor o pitjor però sinó hagués estat per moltes i molts que hi hem ficat un parell d’ovaris o un parell de collons, avui no seriem aquí.

Tot i que el cansament també pesa, em pesa encara més la satisfacció de tenir la sensació que sóc millor professional i millor persona que fa un any. I que, malgrat tot, la il·lusió i les ganes per un nou projectes ha guanyat la partida a la inèrcia i l’escepticisme. Un projecte que estic segur que encara sumarà molts més adeptes tot i els núvols cada vegada més negres i espessos de la crisi. És el que passa quan t’impliques a fons en qualsevol projecte: per bé o per mal, tot acaba essent quelcom personal. Per alguns és difícil viure d’una altre manera encara que sovint ens porti disgustos.